El Jardí de Can Framis opta pel contrast amb el ritme frenètic i “tecnoexhibicionista” del barri 22@. Es recull sobre si mateix per crear un racó atemporal, un bosc urbà, serè i assossegat. El jardí es torna bàsic i ‘salvatge’ i proposa un bosc dens i informe sobre un mar d’heura sòbria. La cúpula arbòria genera una atmosfera pròpia de llum, frescor i ombres que al mateix temps zatisa la percepció de l’edifici. Una coreografia a base de bulbs broten i ‘il·luminen’ els diferents àmbits del bosc en les diferents estacions de l’any.