Un sistema de terrasses ordenen aquest jardí de topografia extrema entre habitatges adossats. El desnivell es resolt en secció mitjançant la superposició de terrasses successives d’alçades creixents i retranqueigs que retroben la escala humana del aratge.
Les plantacions cerquen la integració amb la brolla de les muntanyes circumdants barrejant autòctones persistents i d’altres herbàcies i gramínies de baix reg i manteniment.