PROJECTE D'ARRANJAMENT DE L'ESPAI PÚBLIC RERE ESGLÈSIA DE SANT CEBRIÀ

L’àmbit d’intervenció es situa al bell mig del municipi de Vilafant en una posició estratègica per a la reactivació del nucli, es tracta del darrere de l’Esglèsia de Sant Cebrià, un espai tancat en ell mateix en origen, el qual tenia un únic accés privatiu. El concepte principal és crear un espai obert al teixit urbà format per una plaça pavimentada i una zona verda un ‘hort d’activitats’ -  espai obert programable. 

1.  ‘Undoing’:  per tal d’aconseguir una connectivitat espaial (accessibilitat) i visual es creen noves obertures i es retalla a nivell del paviment de la plaça el mur perimetral per acostar l’àmbit als espais que el circumden.

2.  Friccions positives: es decideix aprofitar l’edificació existent en el solar com a aixopluc o jardí d’hivern. A mode de guingueta,  aquest local polivalent, habituallament ocasional per exemple de mobiliari mòbil a distribució flexible i que inclou un wc, actua com a activador de la plaça formant part de les activitats populars, cinema a la fresca, etc que es puguin dur a terme a l’espai exterior.

3. Desdibuixar/desenfocar els límits

Sòl continu, dicotomia dins-fora desapareix, mitjançant l’ús de la curvatura infinita, arc en planta i efecte wok en secció a través de l’ús de microtopografies, s’expandeix la mirada. Es llegeix una ‘unicitat’ de l’espai, evitant fragmentar-lo amb elements que hipotequin la seva flexibilitat d’ús.

Nova envolvent: lleugeresa. Creació de pèrgola amb enfiladisses, ombra d’estiu i sol d’hivern, que alhora actua com a element federador entre els diferents volums i mitgera que dóna a la plaça. Els elements verticals es transformen en ombres o transparències (barana invisible).

4. Materials tradicionals. A través de l’artesania i l’ús de la peça ceràmica com a material de pavimentació, es destil·la una idea general de ‘cura’, d’obra treballada amb molta dedicació i amb actitud de respecte davant de les pre-exsitències del lloc, d’alguna manera la percepció de l’espai és d’escala molt humana, apropiable i comfortable. A més, s’exploren els límits del material per tal d’oferir noves perspectives sobre el seu ús i crear contrasts subtils d’ombres. De forma semblant al pas de les estacions en la vegetació, les peces ceràmiques canvien i evolucionen en el temps(formació de la patina) i segons condicions d’humitat.