La proposta d’un parc urbà lineal (corredor verd) s’estructura a partir de tres estrats: la canòpia, el sotabosc (arbustives i herbaci), i el subsòl (sòl estructural).
La continuïtat biològica es recolza en l’estrat arbori i el subsòl, mentre que l’estrat arbustiu-herbaci és discontinu degut a les servituds urbanes que obliguen a una estructura fraccionada.
L’estrat arbori està conformat per arbrat de diferents ports i espècies en una distribució aleatòria, no alineada, que permet incorporar els arbres ja existents així com combinar la plantació d’altres exemplars jugant amb diverses densitats. La diversitat de geometries dels parterres, la barreja i heterogeneïtat de ports i espècies, facilita l’adaptabilitat a canvis sense trencar la lectura unitària de la proposta.
La cobertura estimada de la canòpia als 20 anys, es preveu aproximadament del 80%.